Objectius pel 2018

No sóc gaire de marcar-me objectius personals. De fet, no ho he fet mai- fins ara.

Adrià Fontcuberta
3 min readJan 1, 2018

Però si a la feina estem convençuts que marcar objectius, definir mètriques i fer retros serveix… per què no hauria de funcionar a la resta d’aspectes de la vida?

Pot ser que anunciar els objectius sigui contraproduent, que creï una falsa sensació de pseudo-acompliment. Fem una cosa: aquest any els anuncio, i si l’any que ve ho repeteixo, valoraré si ha sigut positiu o negatiu.

En fi, objectius. Allà van. He intentat que siguin pocs. I sense cap ordre en particular, perquè no sabria prioritzar-los… I buscant que siguin objectius, no “bons desitjos”. De bons desitjos n’hi ha molts.

Fer la meva primera xerrada “a l’exterior”

Està molt bé fer un show&tell, un taller o una simple xerrada a Calidae, però té dos inconvenients: primer de tot, que jugues a casa. Segon, que moltes vegades parlo d’un tema del qual en sóc el principal interessat i implicat, amb tot el que això comporta.

No estic dient que no sigui útil. Ho és. I val la pena. Però fer una xerrada a l’exterior, a una conferència o altra, és una experiència que ha de valdre la pena. M’agrada explicar coses a la gent i m’agrada aportar a les comunitats que valoro.

D’entrada ja he enviat una proposta de xerrada al t3chfest. Si surt bé, ja ho tenim. Si no…a seguir buscant.

Desenvolupar productes que em motivin

No m’agrada fer feina de la qual no en veig el resultat. És així, tal qual. Em frustra. Hi haurà gent que no ho valori tant, és a dir, gent que en tingui suficient amb fer la feina que li demanin, i cobrar a final de mes. És totalment respectable (ho dic de veritat!) però jo no sóc així.

A mi em motiva crear productes que resolguin necessitats a persones.

I he de dir que tinc la sensció que la majoria de feina que faig ara per ara, a dia d’avui, és feina sense un objectiu, o amb el simple (però imprescindible) objectiu de cobrar. És, segurament, una sensació.

Vull — no, no vull. Necessito fer feina que serveixi per alguna cosa. I no tinc clara quina és la manera de fer-ho. Probablement una opció sigui que, per art de màgia, arribin projectes molt motivadors i que encaixin, i que sapiguem gestionar-los.

Però marcar-te objectius que depenguin de tercers no té gaire sentit. Penso que la millor opció que tinc a l’abast és buscar un side project, pet project o diga-li com vulguis, que em permeti sentir-me realitzar en la feina que faig.

O potser no.

Llegir 15 llibres

I per què aquest número? Doncs no ho sé, me l’acabo de treure de la patilla. Equival a un llibre al mes i 3 de regal. Dit així poden semblar pocs, i més comptant com m’agrada llegir. I m’agrada molt llegir, i em passo moltes hores llegint, però no sempre des d’un llibre: llegeixo blogs, posts, reportatges.

Un subobjectiu és intentar que d’aquests 15 llibres la majoria siguin novel·les. I també m’agradaria llegir altres llibres que no estiguin directament relacionats amb la feina — en concret, m’agradaria llegir biografies.

Aquest objectiu el podré acotar clarament a Goodreads.

(…si llegeixo una biografia d’algú que es dediqui al món del desenvolupament del software compta com a llibre de feina o no?)

Aconseguir el diploma d’or a la Marmotte dels Alps i mantenir el ioga tot l’any

El 2016 ja vaig acabar la Marmotte dels Alps, a.k.a. l’Olimp dels ciclistes. Em van donar el diploma de plata, i aquest any vull aconseguir el d’or, que implica acabar en menys de 7 hores i 53 minuts.

Per altra banda, aquest novembre vaig començar a fer ioga, i m’agradaria aconseguir convertir-ho en un hàbit estable durant tot l’any. Només en poden sortir coses bones.

Penso que no cal marcar més objectius: aconseguir aquests objectius impliquen tantíssimes coses a tots nivells que aconseguir-los tindrà conseqüències positives segures.

--

--

Adrià Fontcuberta

Words matter – Software product development, Front-end, UX, design, lean, agile and everything in between. https://afontcu.dev